Antecedents
Les dones a la dictadura franquista
El franquisme va desenvolupar polítiques profundament discriminatòries per a les dones, per tal de "retornar" les dones a la llar, després de les millores legals i l'augment de la presència de dones a l'àmbit públic durant la Segona República. Per tal que les dones arribessin a creure que eren éssers inferiors als homes i que la seva única missió a la vida era ser esposes i mares, es van utilitzar diversos mitjans, entre els que va destacar la legislació.
La legislació franquista va limitar les capacitats jurídiques de les dones casades (fins el punt que fins el 1970 el pare podia donar els fills en adopció sense el permís de la mare), va fer-se servir per controlar la moralitat femenina (amb la penalització de l'adulteri, anticonceptius i avortament...) i per dificultar l'accés de les dones al mercat de treball regular (amb acomiadaments en cas de matrimoni en algunes ocupacions, prohibició de l'accés a algunes feines, per mitjà de complements salarials per als homes...). Per promoure aquest model de feminitat, l'Estat franquista també va fer servir el discurs de l'Església, la Secció Femenina i el sistema educatiu entre d'altres. El sistema educatiu va estar orientat a reforçar les diferències de gènere, a partir de la separació de nens i nenes a les escoles i instituts, de les assignatures específiques per a les dones i de la voluntat de dissuadir les dones de fer estudis mitjans i superiors.
Tot i que l'ideal de dona promogut per l'Estat franquista fou acceptat per una part important de la població, no va poder posar-se en pràctica totalment. La duresa de la situació econòmica de la postguerra va portar a treballar fora de casa a les dones de classes populars. A més, les dones de classes mitjanes i benestants van accedir cada cop més a l'ensenyament superior. Durant els anys seixanta i setanta, les dones de classes populars van continuar treballant per accedir als béns de consum. A més, les dones de classe mitja, gràcies a l'augment de la seva formació (i, en part, a la relaxació de la legislació que ho impedia) van incorporar-se al mercat de treball, de vegades en ocupacions que fins a llavors havien estat masculines. La societat, els mitjans de comunicació..., van començar a "tolerar" que les dones treballessin fora de casa, sempre i quan mantinguessin la cura del marit i els fills com a la seva prioritat. En aquest context, es van introduir algunes reformes a la masclista legislació franquista, però quan Franco va morir, el 1975 continuaven existint importants discriminacions legals i a les pràctiques socials, a les quals es van haver d'enfrontar les dones feministes.
Obrir pdf amb text complet