El feminisme al PSUC. Campanyes

Les campanyes

Les feministes del PSUC van participar activament a la gran majoria de campanyes endegades des de la Coordinadora Feminista a favor dels drets de les dones. Durant el temps en què el partit era il·legal s'actuava a través d'entitats veïnals i associacions. En canvi, després de la legalització l'any 1977, es feien servir les pròpies sigles del partit.

Les campanyes s'allargaven en el temps fins que s'assolien els objectius marcats i, en molts casos, calia fer accions puntuals per evitar que les lleis franquistes s'apliquessin contra les dones.

Destaquem les següents campanyes:

• Amnistia per a la dona.

El moviment feminista va reclamar, des del principi, l'amnistia per als delictes de la dona entenent amb aquesta denominació els delictes pels quals podia ser acusada només pel fet de ser dona i per la vigència d'una legislació discriminatòria per raó de sexe. La reivindicació d'amnistia per a la dona incloïa la despenalització dels anticonceptius, de l'avortament, de l'adulteri i de l'amistançament. El juliol de 1977, el PCE va presentar una proposició de llei d'amnistia per a la dona, però no fou inclosa a la Llei d'amnistia política i sindical d'octubre de 1977 i fou rebutjada el gener de 1978.

• Legalització dels anticonceptius.

Durant la dictadura franquista la informació, la venda i la propaganda dels anticonceptius era penada per llei. Els anticonceptius es podien receptar sota la justificació de desajustaments hormonals, cosa que permetia a dones d'un determinat status social accedir a aquest mètode anticonceptiu sempre que tinguessin un metge o metgessa particular que els hi signés la recepta. Les dones del PSUC van reivindicar la despenalització de la venda i propaganda d'anticonceptius. La seva despenalització estava inclosa dins la proposició de llei d'amnistia per a la dona presentada pel grup parlamentari PCE-PSUC, que no fou acceptada. A més, diverses militants del PSUC van implicar-se en la fundació de centres de planificació familiar. Així mateix, van defensar la primera campanya pública de planificació familiar endegada l'any 1980 per la Generalitat, amb l'eslògan: "Cap embaràs no desitjat".

• Llei d'avortament.

La pràctica de l'avortament era castigada amb penes de presó. Els avortaments fets a les cases, en condicions deficients, portaven les dones en moltes ocasions als hospitals, a la presó o a la mort. La lluita per legalitzar l'avortament va ser llarga i no sempre compresa pels companys i algunes companyes del Partit. El 1981 el grup parlamentari PCE-PSUC va presentar una proposta de llei per a la legalització de l'avortament. Aquesta proposta de llei va generar un important debat al si del Partit, perquè es va decidir incorporar -contra el criteri de la Comissió d'Alliberament de la Dona- una clàusula que garantia l'objecció de consciència del personal sanitari. La proposta de llei no fou acceptada al Congrés de Diputats.

El PSUC participà en marxes a favor de l'avortament i, juntament amb el moviment feminista i diversos partits, es mostrà contrari a la proposta de llei del PSOE de 1983 que plantejava despenalitzar l'avortament en determinats supòsits, ja que no es tractava d'una llei de legalització sinó de despenalització i només en certs casos. Finalment, el 3 de juliol de 1985 aquesta llei fou aprovada.

• Campanya per la Constitució.

A les primeres eleccions democràtiques de 1977, després de la dictadura, no tots els partits veien la necessitat de redactar una Constitució. La pressió ciutadana i dels grups polítics demòcrates i antifranquistes van aconseguir la creació d'una Comissió Constitucional formada per la majoria de forces polítiques, per redactar una proposta de Constitució Espanyola. Davant el primer esborrany les feministes del PSUC van considerar que el seu contingut discriminava la dona i es van presentar tot un seguit d'esmenes per garantir la no discriminació per raó de sexe. La majoria van ser acceptades encara que amb redactats diferents. Per aquest motiu, la Comissió per a l'Alliberament de la Dona va recolzar la Constitució, i les seves membres van fer campanya pel vot afirmatiu al referèndum. Aquesta postura va contrastar amb la de moltes organitzacions feministes, que van continuar considerant-la discriminatòria i van fer campanya en contra.

• Llei de divorci.

Malgrat que la Constitució de 1978 reconeixia el dret a divorciar-se, aconseguir la llei de divorci no va ser fàcil. Davant les fortes campanyes en contra de sectors de la dreta i de l'Església, des del PSUC s'animava la militància a crear comitès o comissions cíviques a favor d'una llei de divorci, amb l'objectiu d'explicar a la ciutadania la necessitat d'aquesta normativa. Després de nombroses esmenes de l'oposició al projecte de llei presentat pel Govern, la llei del divorci finalment es va publicar en el BOE el 20 de juliol de 1981.

Obrir pdf amb text complet