Entre els anys 1976 i 1981 el feminisme va envair l'ambit públic català.
Les circumstàncies i dates que van acompanyar el naixement del projecte de Memorial Democràtic, l'han identificat davant bona part de l'opinió pública com un ens dedicat al conreu de la memòria de la II República i la Guerra Civil.
I, tanmateix, la Llei de creació del Memorial Democràtic porta fins a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de la dictadura (març de 1980) el període de referència del Memorial Democràtic, que comença -com no podia ser d'una altra manera- l'any 1931 amb la proclamació de la II República.
El període comprès entre la mort del dictador i les eleccions esmentades forma part de la Transició, que a hores d'ara comença a ser revisada críticament des de punts de vista històrics i polítics ben diferents.
La importància política de la segona meitat dels setanta i la tirada d'alguns corrents historiogràfics per la història política han deixat en un segon pla la gran transcendència que van tenir per a la societat actual diversos moviments que van esclatar en aquells anys. El feminisme n'és segurament el més important i el que una empremta més pregona ha deixat en la vida social actual. Entre el 1976 i el 1981, a Catalunya, el feminisme va envair l'àmbit públic, va travessar les diverses organitzacions socials, va posar en crisi en moltes dones organitzades la militància política tradicional i va fer aflorar les contradiccions inherents a la doble militància (políticosindical vs. feminista)... I tot això tocant no sols l'ésser social sinó ocupant la intimitat i la vida personal de les dones que van protagonitzar aquell procés.
Fet i fet, aquest web -i els materials i la recerca que el nodreixen- és una magnífica eina per aproximar-nos a aquell moment des de la perspectiva d'avui, per traspassar el llegat de la memòria de la lluita a les dones joves del segle XXI. Perquè cal continuar lluitant i perquè, com diuen les autores al pròleg del llibre que ha estat la guia del web: "Avui les persones joves [...] coneixen i experimenten altres coordenades vitals [...]. És per això que la transmissió d'aquesta experiència de lluita ha de passar pel sedàs de la seva exclusiva manera d'entendre les relacions humanes". És el present i no pas el passat que dictarà la manera d'aprofitar aquest llegat per part de les dones i, per què no?, els homes d'avui dia. I aquesta és justament l'actitud que propugna el Memorial Democràtic.
Enhorabona per la feina feta.
Maria Jesús Bono
Directora general de la Memoria Democràtica
Generalitat de Catalunya
Un desafiament al silenci i a la miopia
Hi ha qui pensa que l'emergència i consolidació de la presència de les dones als escenaris de les organitzacions socials i polítiques s'ha de traduir en una visibilitat. Certament, però, encara s'ha de produir de manera general l'assumpció del que aquesta emergència suposa i ha estat capaç de produir.
No es tracta solament d'incloure en el llistat de persones referents els noms d'aquelles que hi van ser, hi han estat i hi seran, si no d'obrir els ulls al que ha acabat suposant l'aparició d'una real massa crítica femenina en el sí d'aquestes organitzacions.
Res no hi ha que justifiqui ni el silenci ni la miopia sobre aquest tema, donada la transcendència que comporta l'aportació significant del treball de les dones en el sí de les organitzacions socials i polítiques al nostre país.
Aquest llibre, sobre les dones del PSUC, és un desafiament al silenci i a la miopia, tot donant notícia de la rellevància de les aportacions fetes a l'agenda de la política viva; aquella que insisteix en la transformació necessària per fer del nostre país un lloc en el qual pugui ser possible pensar sense límits el nou paradigma que el principi de la igualtat pot acabar desplegant.
Marta Selva
Presidenta de l'Institut Català de les Dones
Generalitat de Catalunya