Inicis del feminisme al PSUC
A finals dels anys seixanta, el Moviment Democràtic de Dones a Catalunya ja no existia com a tal, el que no vol dir que les dones del PSUC estiguessin inactives. Continuaven treballant i potenciant mobilitzacions, des de tots els àmbits de lluita.
Amb motiu del Procés 1.001 contra els dirigents de
CCOO, es van organitzar actes de solidaritat a molts països
europeus.
Habitualment hi assistien les esposes d'alguns dels dirigents
empresonats acompanyades d'altres persones, homes i sobretot dones,
militants del PCE i del PSUC. Va ser reflexionant a la tornada d'un
d'aquests viatges quan M. Dolors Calvet i Mercè
Olivares van arribar a la conclusió que seria bo recuperar
la tasca política a favor de les dones, però amb
una nova
orientació que no reduís el seu paper a tasques
de solidaritat o a jugar el paper de dona de pres. La solidaritat no
havia de ser una tasca exclusiva de les dones sinó de tots.
És així com es creà un primer nucli de dones del PSUC a Barcelona que començaven a treballar a partir de l'anàlisi de la situació específica de les dones. Cal dir que aquest nucli no tenia un caràcter oficial dins el partit.
El mes de novembre de 1974, se celebrà a Roma la "Conferencia de los Partidos Comunistas de los países capitalistas de Europa sobre la condición femenina" amb l'objectiu de fer avançar les masses femenines en el terreny jurídic, social, polític i dels usos i costums . En contra de l'opinió de la majoria de partits comunistes, en aquesta conferència els italians i la delegació del PCE i PSUC van parlar de la doble explotació de la dona i van formular que el feminisme constituïa una lluita específica i que el socialisme no comportava automàticament l'alliberament de la dona, el que fou una novetat en el marc dels partits comunistes del moment. Cal dir que la proposta no va generar cap adhesió.
Va ser en aquesta etapa quan M. Dolors Calvet va començar a assistir a les reunions del Comitè Executiu, en qualitat de responsable de l'alliberament de la dona.
Eren temps de dictadura en els que no hi havia llibertats democràtiques i les dones feministes del PSUC van constatar que per estendre el seu treball era important disposar d'un marc legal que fes possible actuar obertament en favor dels drets de la dona, del seu alliberament, com es deia en aquell moment. Llavors es va pensar en l'Associació de Dones Universitàries, de la que en tenien coneixement pels mitjans de comunicació, ja que l'any 1973 aquesta associació havia organitzat alguns actes culturals. És així com van localitzar a la seva presidenta, Trinidad Sánchez Pacheco, que va estar immediatament d'acord, oferint l'entitat com a marc legal, entitat que es concretava en aquell moment en una segell de goma i una caixa amb fitxes de les sòcies i les simpatitzants.
A l'any 1975, l'Associació ja s'havia revitalitzat i comptava amb més de 100 sòcies, universitàries o no, disposades a treballar en favor de les dones. Mentre l'Associació va estar activa, Trinidad Sánchez en va ser la presidenta i va fer la seva tasca amb molt d'entusiasme.
La sortida pública d'aquesta nova etapa de l'Associació de Dones Universitàries va ser amb unes conferències sobre la situació de la dona en diferents àmbits. Al 1975, a l'Associació d'Amics de les Nacions Unides es van iniciar les reunions de preparació per celebrar l'Any Internacional de la Dona i l'Associació de Dones Universitàries hi va participar des del primer moment.
El mes de juny de 1975, com moltes altres entitats a Catalunya, l'Associació de Dones Universitàries de Des compromet amb la situació política i social del moment. S'adhereix al Congrés de Defensa de la Cultura Catalana "com a dones i ciutadanes dels paisos catalans" i és una de les entitats que convoquen de les manifestacions a favor de les llibertats i de l'amnistia, concretant aquesta amnistia en la defensa dels drets específics de les dones i a favor de les dones condemnades per una legislació discriminatòria.
De tot això es pot deduir que el treball del PSUC a favor de les dones des d'una perspectiva més feminista va iniciar-se, no per una decisió de la direcció del partit en la seva voluntat d'incidir en la lluita de les dones, sinó amb el treball de grups de dones militants del PSUC interessades en el feminisme.
Obrir pdf amb text completDocumentació
Descarregar text i documentacióTreball "La meitat de la humanitat"
Associació Espanyola de dones universitàries (delegació de Barcelona)
Autorització denegada de concentració (6 de març de 1976)